Durant aquesta època va destacar per ser un dur negociant que
va aconseguir per al club fitxatges tan sonats com els de Diego Armando Maradona, Ronaldo, Rivaldo, o Romário.
Tot i aquests mèrits es va guanyar l’antipatia de bona part de l’afició
barcelonista i dels clubs rivals pel seu to davant l’esfera pública.
Després de la dimissió
de Núñez, Gaspart es va presentar a les eleccions a la presidència del club, que
va guanyar i que el van permetre convertir-se en president del Futbol Club
Barcelona durant un període de tres anys, ja que va dimitir del seu càrrec
degut a una gran crisi institucional, econòmica, social i esportiva.
La majoria de mitjans
de comunicació va arribar a titllar a Gaspart com un dels pitjors presidents de
la història del FC Barcelona, i és que, durant la seva presidència, el primer
equip de futbol no va aconseguir cap títol malgrat la inversió de 33.144
milions de pessetes (199,2 milions d'euros) en nous fitxatges. Analistes i
aficionats van assenyalar que Gaspar no va encertar en les eleccions dels
entrenadors del Barça.
De la presidència de
Joan Gaspart, per altra banda, també cal destacar aspectes positius, i és que
les seccions esportives de bàsquet, handbol i hoquei sobre patins van sumar un total de 23 títols oficials. A més, va impulsar
un conjunt de reformes dels Estatuts del club, va promoure el codi ètic, entre
d’altres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada